El transport actual i el del futur afronta un repte crucial pel planeta i per a la societat, reduir al màxim l’impacte ambiental sense sacrificar l’eficiència, ni la velocitat. Existeixen alternatives als combustibles fòssils, com l’hidrogen que es perfila com un dels protagonistes d’aquest canvi per la capacitat de proporcionar energia neta i d’alta densitat. Però, pot realment l’hidrogen competir amb l’electrificació i els sistemes de transport magnètic, com el recent tren de levitació magnètica de la Xina? El futur de l’hidrogen en el transport, la seva possible convivència amb l’energia elèctrica i magnètica, i el paper de les enginyeries per aconseguir un transport sostenible, és un dels reptes de futur del transport. El futur que passarà inevitablement pel model multimodal en el qual l’hidrogen, l’electrificació i la levitació magnètica s’hauran d’integrar per respondre a les necessitats futures de mobilitat.
En l’era del transport sostenible, cada font d’energia tindrà un paper únic, la planificació estratègica i el desenvolupament d’infraestructures seran dos factors que permetran una convivència eficient i respectuosa amb el medi ambient.
Els avantatges i els reptes de l’hidrogen com a combustible:
L’hidrogen ofereix unes característiques úniques que el fan molt atractiu com a combustible. El seu ús no genera emissions de diòxid de carboni (CO₂) i la seva capacitat d’emmagatzematge és molt superior a la de les bateries convencionals. Això el converteix en una gran opció per a vehicles de llarg abast o per a maquinària pesant, com poden ser camions i trens de càrrega. Paral·lelament, l’hidrogen afronta reptes importants:
- Producció neta: Gran part de l’hidrogen es produeix a partir de combustibles fòssils, per la qual cosa és important virar cap a la producció d’un hidrogen verd, produït a través d’electròlisi amb energia renovable, fonamental perquè aquesta energia sigui sostenible.
- Emmagatzematge i transport: Al ser un gas, l’hidrogen necessita condicions específiques d’emmagatzematge, com alta pressió i temperatures baixes, el que n’incrementa els costos logístics.
- Infraestructura: La infraestructura per a l’hidrogen encara és escassa, el que pot frenar la seva adopció en sectors com el transport terrestre o urbà. En aquest sentit, Indus va participar en la construcció de la primera hidrogenera pública de Barcelona que s’encarrega d’abastir d’hidrogen diàriament els autobusos de Transport Metropolitans de Barcelona (TMB).
Hidrogen i electrificació: convivència i complementarietat en el transport
L’electrificació del transport ha guanyat protagonisme en els darrers anys, especialment en el cas del vehicle privat i en el transport urbà, on les bateries d’ió-liti ofereixen una solució pràctica i eficient per a distàncies curtes i mitjanes. Per a trajectes llargs o aplicacions industrials, les bateries elèctriques presenten limitacions com el pes, el temps de recàrrega i l’autonomia, de manera que l’hidrogen pot jugar un paper totalment complementari tant pel transport privat com pel transport públic.
- Vehicles de llarg abast: Els camions d’hidrogen tenen una gran eficàcia en rutes de llarg recorregut, on la recàrrega ràpida d’hidrogen és un avantatge sobre els temps de recàrrega elèctrica.
- Transport ferroviari: L’hidrogen pot utilitzar-se en trens no electrificats, especialment en zones remotes on la construcció de línies d’alimentació elèctrica és o massa cara o massa poc pràctica.
- Vehicles híbrids: Les solucions híbrides que combinen bateries elèctriques amb piles d’hidrogen, maximitzen l’eficiència en rutes variables i ofereixen alternatives als combustibles fòssils.
Per tot això, es preveu que la convivència entre hidrogen i electricitat en el transport permetrà adaptar cada font d’energia als seus avantatges específics, creant una xarxa de mobilitat més flexible que l’actual.
La revolució del transport magnètic i el paper de la levitació en la mobilitat futura
El recent llançament del tren de levitació magnètica (maglev) a la Xina ha marcat un punt d’inflexió en el transport ultraràpid. Aquest tren de gran velocitat i que funciona mitjançant imants superconductors, arriba als 600 km/h amb zero emissions directes i un baix nivell de soroll. El maglev connecta ciutats que se situen a grans distàncies en temps rècord sense les friccions convencionals. No obstant, aquesta tecnologia magnètica té limitacions pel que fa a les infraestructures i al cost d’implementació. Tal com passa amb l’hidrogen, el maglev no substituirà el transport elèctric o l’ús d’hidrogen, sinó que complementarà les opcions sostenibles.
Per aconseguir un sistema de transport sostenible i eficient, és necessari que l’enginyeria sigui capaç de donar resposta a la demanda i d’integrar-les, ja que cada energia té avantatges diferents. En aquest sentit, serà necessari la creació de xarxes de subministrament d’hidrogen i estacions de recàrrega elèctrica per garantir una transició fluida i accessible. A més, caldrà habilitar sistemes d’emmagatzematge per a millorar l’eficiència d’ambdós sistemes i cercar solucions de transport públic elèctric i d’infraestructures magnètiques en àrees urbanes pot reduir la dependència de vehicles privats i millorar la sostenibilitat.
Recent Comments