En aquest article analitzarem la Disposició transitòria primera (d’ara endavant DT1) del Reial decret 164/2025, de 4 de març, pel qual s’aprova el Reglament de seguretat contra incendis als establiments industrials (RSCIEI 25).
El títol de la DT1 és: “Règim aplicable als establiments industrials existents abans de l’entrada en vigor del present Reial decret“.
Es tracta, a parer nostre, de la part més important de la nova regulació, atès que concreta l’aplicació de la nova normativa als establiments que ja existeixen, que seran aquells en què es faran la majoria dels projectes, almenys, durant els primers anys d’aplicació de la norma.
La disposició transitòria única (d’ara endavant DTU) del Reial decret 2267/2004, de 3 de desembre, pel qual es va aprovar el RSCIEI 04, vigent fins a l’entrada en vigor del nou RSCIEI el pròxim 10 de maig, s’ocupava també del seu règim d’aplicació als establiments llavors existents, amb la diferència que no existia normativa anterior, amb la diferència que no existia normativa anterior, incendi dels establiments industrials.
La DT1 del RD 164/2025 conté 4 punts, que s’analitzaran i comentaran a continuació. El text de la disposició es reproduirà en blau, amb lletra cursiva.
El primer punt de la DT1 diu el següent:
“1. El Reglament aprovat pel present Reial decret serà aplicable als nous establiments industrials que es construeixin o implantin a partir de la seva entrada en vigor. Els establiments industrials ja existents amb anterioritat a l’entrada en vigor del Reglament aprovat per aquest Reial decret no s’hauran d’adaptar obligatòriament a les noves exigències, i continuaran regint-se per la reglamentació que els era aplicable amb anterioritat.”
Aquest primer punt funciona, en realitat, com un aclariment:
- El RSCIEI 25 aplica als nous establiments, tant si són de nova construcció, com si es tracta d’implantacions en edificacions existents, que ja no estaven constituïdes com a establiments industrials (o que havien deixat d’estar-ho).
- Les prescripcions del RSCIEI 25 no aplicaran als establiments existents, llevat dels aspectes que es diran als punts 2 i 3, que són aspectes de gestió i aplicaran amb caràcter general, i en els supòsits que tractarà el punt 4, que s’ocupa dels projectes de transformació dels establiments existents. Es tracta, sens dubte, aquest darrer punt el que ha de rebre més atenció en qualsevol projecte o transformació que es pretengui emprendre a les instal·lacions existents.
La primera frase del punt 1 de la DT1 estableix, en realitat, el règim d’aplicació del reglament, no per als establiments existents –tal com diu el títol de la DT1 – sinó per a les noves instal·lacions.
El segon punt de la DT1 indica el següent:
“2. Les disposicions dels apartats 1, 2 i 3 de l’article 12, relatius al funcionament i manteniment; del capítol IV, sobre inspeccions; del capítol V, sobre l’actuació en cas d’incendi; i del capítol VI, referent al règim sancionador; seran aplicables a tots els establiments industrials, independentment de si són nous o existents amb anterioritat, a partir de transcorreguts sis mesos des de l’entrada en vigor del present reial decret.”
Es tracta d’aspectes que hem anomenat abans de gestió i que podríem qualificar també com a funcionals o obligacions de tipus administratiu, aplicables a qualsevol establiment industrial, independentment del seu any de posada en servei (pre-RSCIEI / RSCIEI 04).
Si comparem amb allò que deia la DTU del RD 2267/2004, veiem que s’han ampliat notablement aquest tipus d’obligacions per als establiments existents:
“(DTU-RSCIEI 04) Les disposicions del capítol IV seran aplicables des de l’entrada en vigor a tots els establiments industrials existents”.
El capítol IV del RSCIEI 04 incloïa únicament els articles 10 i 11, de comunicació d’incendis i de recerca d’incendis, respectivament.
En canvi, el punt 2 de la DT1 del RD 164/2025 assenyala obligacions en tres fronts:
- Funcionament i manteniment (article 12)
- Inspeccions reglamentàries (capítol IV, articles 13, 14 i 15)
- Actuacions en cas d’incendi (capítol V, articles 16 i 17, de comunicació d’incendis i investigació d’incendis).
I, a més, concreta el règim sancionador aplicable (capítol VI, article 18), que remet a la llei 21/1992, d’indústria, sens perjudici de l’aplicació que pugui derivar del marc regulador de prevenció de riscos laborals.
L’article 12 “Funcionament, manteniment i modificacions” és una novetat al nou reglament. A l’anterior RSCIEI 04 no hi havia un article anàleg.
- El punt 1 de l’article 12 ve a dir que el titular de l’establiment és el responsable en matèria de la seguretat en cas d’incendi.
o S’haurà d’assegurar que els establiments s’utilitzen d’acord amb els seus límits d’ús (els que estiguin definits al projecte);
o S’ha d’assegurar que es mantenen les mesures de seguretat (les que estiguin definides al projecte) que acreditin el compliment de les exigències bàsiques de seguretat en cas d’incendi per a les quals l’establiment va ser dissenyat.
Quan s’assenyala una cosa que és òbvia, probablement és perquè se’n pretén subratllar la importància.
En el cas dels establiments (o parts dels mateixos) dissenyats en aplicació del RSCIEI 04, aquests límits d’ús i aquestes mesures de seguretat estaran, en principi, concretades en el seu projecte. Tanmateix, en els establiments (o parts) pre-RSCIEI no està tan clar que ho estiguin o, almenys, que ho estiguin de forma àmplia i concreta per a totes les exigències bàsiques i límits d’ús, tal com es maneja aquests conceptes en l’actualitat.
A parer nostre, aquest aspecte requereix, per als establiments existents –particularment per als preRSCIEI–, una anàlisi detallada de la situació per a cada cas particular, tenint en compte l’apel·lació explícita a la responsabilitat que s’assenyala en aquest primer punt de l’article 12.
- El punt 2 de l’article 12 recorda que els sistemes de protecció activa de l’establiment, regits pel RIPCI (RD 513/2017), s’han de sotmetre als programes de manteniment establerts al Reglament nou.
- El punt 3 concreta una obligació, que recau en els titulars, envers els ocupants habituals dels establiments industrials.
Les persones han de conèixer les principals característiques en matèria de seguretat en cas d’incendi de l’establiment industrial del qual són usuàries, concretament:
- Sistemes de protecció contra incendis disponibles;
- Límits dels sectors d’incendi;
- Recorreguts d’evacuació i sortides;
- Qualsevol altre aspecte relatiu a la seguretat (no es concreta a l’article);
- Actuació requerida en cas d’incendi.
Cal revisar si aquestes obligacions d’informació i formació estan cobertes per altres disciplines de seguretat, particularment en l’àmbit de la prevenció de riscos laborals o del pla d’autoprotecció, però, sobretot, cal tenir en compte que s’assenyala i concreta com una obligació reglamentària.
L’aplicació del capítol IV, d’inspeccions periòdiques, es concreta al punt 3 de la DT1 del RD 164/2025, que es tractarà a continuació.
El capítol V, relatiu a la comunicació i la investigació d’incendis que tinguin lloc als establiments industrials, és molt similar al capítol IV del RSCIEI que serà aplicable a tots els establiments industrials, pel que no aporta novetats rellevants.
El punt 3 de la DT1 del RD 164/2025 desenvolupa, de la manera següent, les obligacions en matèria d’inspeccions periòdiques, per als establiments existents:
3. Respecte a l’article 13 del Reglament aprovat pel present reial decret, referent a les inspeccions periòdiques, els establiments industrials existents a l’entrada en vigor del present reial decret hauran de realitzar inspeccions periòdiques ateses les següents consideracions, a partir de transcorreguts sis mesos des de l’entrada en vigor del present reial decret:
a) Els establiments industrials que van ser construïts o implantats conforme al Reglament de seguretat contra incendis en els establiments industrials, aprovat pel Reial decret 2267/2004, de 3 de desembre, el qual ja regulava l’existència d’inspeccions periòdiques, hauran d’adaptar el contingut i la periodicitat d’aquestes inspeccions a l’indicat en l’article 13 del Reglament aprovat pel present reial decret. En aquests casos, l’organisme de control haurà de tenir en consideració que els requisits constructius i de les instal·lacions d’aquests establiments són els que va establir el Reglament de seguretat contra incendis en els establiments industrials, aprovat pel Reial decret 2267/2004, de 3 de desembre.
b) Els establiments industrials que van ser construïts amb anterioritat a l’entrada en vigor del Reial decret 2267/2004, de 3 de desembre, hauran de realitzar inspeccions periòdiques, almenys, cada 5 anys, limitant el seu contingut als equips i sistemes de protecció activa contra incendis, mitjançant la metodologia d’inspecció que es recull en l’article 22 del Reglament d’instal·lacions de protecció contra incendis aprovat pel Reial decret 513/2017, de 22 de maig”.
Aquest punt de la DT1 del RD 164/2025 ha de llegir-se conjuntament tant amb la disposició transitòria cinquena del mateix RD, que estableix la validesa de les inspeccions periòdiques vigents realitzades en els establiments (o parts) RSCIEI 04, com amb l’article 13 del reglament, que concreta la metodologia per a realitzar les inspeccions reglamentàries i aporta la principal novetat, referida a la periodicitat: les inspeccions hauran de realitzar-se, almenys, cada 5 anys, independentment del nivell de risc intrínsec de l’establiment (paràmetre que desapareix amb la nova regulació i que regia, en l’anterior, la periodicitat, en 2, 3 i 5 anys, en funció del nivell de risc).
Tot l’anterior es pot resumir en:
- Establiments (o parts) regits pel RSCIEI 04 han de realitzar inspeccions cada 5 anys, segons assenyala l’article 13, d’acord amb la metodologia establerta en aquest article, però d’acord amb les exigències tècniques que es derivaven de l’aplicació del RSCIEI 04, (que degueren quedar concretades en el seu projecte).
- Establiments (o parts) pre-RSCIEI hauran de passar inspeccions cada 5 anys, però només per a protecció activa i mitjançant la metodologia d’inspecció que assenyala l’article 22 del RIPCI.
En el cas dels establiments (o parts) RSCIEI 04 el canvi més evident que es produeix és el de la periodicitat. Aquells, de risc intrínsec alt o mitjà, que passaven inspeccions periòdiques cada 2 o 3 anys, respectivament, ara hauran de fer-ho cada 5 anys.
No obstant això, d’acord amb la metodologia i l’abast que estableix l’article 13, pot ser que en les inspeccions periòdiques que es realitzin a partir d’ara, es puguin intensificar determinades comprovacions, particularment en protecció passiva. Està per veure.
En el cas dels establiments (o parts) pre-RSCIEI, l’únic canvi està en la periodicitat. Fins ara, aquests establiments (o parts) ja havien de passar la inspecció reglamentària prevista en el RIPCI, la periodicitat del qual era de 10 anys. Ara passarà a ser de 5 anys. No està del tot clar si la vigència de les inspeccions ja realitzades continuarà sent de 10 anys, tal com figuraria en les seves respectives actes d’inspecció, o si, quan entri en vigor la nova obligació (en aquest cas el 10 de novembre), s’haurà d’entendre que la vigència de les inspeccions hagi quedat retallada a 5 anys. Es tracta d’un aspecte que s’haurà d’aclarir.
Es dedicarà, en aquesta sèrie, un article específic a les inspeccions periòdiques.
El punt 4 de la DT1 del RD 164/2025 és, com hem assenyalat prèviament, el més important, en la clau d’aquesta lectura que estem fent del nou reglament, referida a la seva aplicació en els establiments existents. Desenvolupa els supòsits (de transformació) en els quals sí que seran aplicables les noves prescripcions tècniques del RSCIEI 25. Tractem d’analitzar, de manera detallada, cadascun dels seus punts.
“4. Com a excepció al que es disposa en l’apartat 1, el Reglament aprovat pel present reial decret s’aplicarà als establiments industrials existents amb anterioritat a la seva entrada en vigor quan es produeixi alguna de les dues situacions següents:
a) Que es realitzin ampliacions o reformes que impliquin un augment de la superfície o del nivell de risc intrínsec dels seus sectors o àrees d’incendi (conforme als vuit nivells establerts en la taula 1.3.1 de l’annex I del Reglament aprovat pel present reial decret).
Aquest primer supòsit el podem representar amb el següent esquema:
(Ampliacions o reformes que impliquin augment de superfície o del nivell de risc intrínsec dels sectors o àrees d’incendi).
En els dos casos s’utilitza la conjunció “o”, és a dir, n’hi ha prou que es doni un supòsit en l’entrada i un supòsit en la sortida perquè el reglament apliqui.
Els conceptes d’entrada –”Ampliació”, “Reforma” – no estan definits en el RSCIEI 25. Malgrat que es pot entendre el seu significat de manera intuïtiva, val la pena recordar que en la Part I del CTE (terminologia), sí que estan definits aquests conceptes, com a intervencions en edificis existents:
- Ampliació: Aquelles (intervencions) en les quals s’incrementa la superfície o el volum construïts.
- Reforma: Qualsevol treball o obra en un edifici existent, diferent del que es dugui a terme per a l’exclusiu manteniment de l’edifici.
Notis, per exemple, que una ampliació del volum construït –sense augmentar la superfície, per exemple–, com a resultat d’elevar la coberta d’un edifici, no seria per si un supòsit d’aplicació de les prescripcions del RSCIEI, sempre que no donés lloc a increment del nivell de risc intrínsec, és clar.
Igualment, una reforma pot donar lloc a l’increment de la superfície d’un sector d’incendis (sense ser ampliació), ja que pot consistir a desplaçar els límits entre sectors existents d’un mateix edifici, de manera que un creixi (augmenti superfície) i l’altre disminueixi. En el primer (el sector que creix) es produiria, a conseqüència de la reforma interior, un dels supòsits d’aplicació –a aquest sector– de les prescripcions tècniques del RSCIEI.
El supòsit representat en l’anterior esquema apareixia ja en la DTU del RD 2267/2004, encara que amb una lleu diferència. A continuació, es comparen les dues redaccions d’aquest mateix principi d’aplicació.
| DTU RD 2267/2004 | DT1.4a RD 164/2025 |
| Aquestes mateixes exigències seran aplicables a aquells establiments industrials en els quals es produeixin ampliacions o reformes que impliquin un augment de la seva superfície ocupada o un augment del nivell de risc intrínsec | Que es realitzin ampliacions o reformes que impliquin un augment de la superfície o del nivell de risc intrínsec dels seus sectors o àrees d’incendi |
Subratllem l’adjectiu “ocupada” perquè introduïa una ambigüitat en el supòsit. A pesar que s’ha interpretat normalment en el sentit de “superfície construïda”, realment no se sabia si l’adjectiu “ocupada” volia significar alguna altra cosa o introduir algun matís. Era, en qualsevol cas, un aspecte interpretable de la regulació.
La nova redacció, a pesar que no concreta de quina superfície es tracta exactament, en referir-se als sectors i a les àrees d’incendi, s’ha de deduir que es tracta de la superfície construïda, en el cas dels sectors, i de la superfície (definida pel seu perímetre), que es caracteritzen les àrees d’incendi, d’acord amb les explicacions que es donen en el mateix reglament a propòsit d’aquestes.
A l’efecte de justificar que una ampliació o reforma no ha augmentat la superfície ni el nivell de risc intrínsec, el titular haurà de tenir a la disposició de l’Administració competent la informació de la intervenció realitzada, podent a més disposar d’un certificat emès per una persona tècnica titulada competent.
Aquest aclariment ens aporta la idea que les transformacions que es produeixin, en els sectors d’incendi i en les àrees d’incendi, hauran de quedar perfectament documentades si d’aquestes intervencions no es deriva l’aplicació de les noves prescripcions tècniques, amb el benentès que tot això serà matèria de comprovació en les inspeccions periòdiques (dels sectors o àrees RSCIEI 04, es dedueix).
b) Que es produeixi un canvi de l’activitat que determini que l’establiment industrial deixi d’adequar-se al projecte que va permetre la seva posada en marxa i incompleixi les condicions tècniques i disposicions reglamentàries conforme a les quals es va registrar.
A l’efecte de justificar que un canvi d’activitat no ha determinat que l’establiment industrial deixi d’adequar-se al projecte que va permetre la seva posada en marxa, ni incompleix les condicions tècniques i disposicions reglamentàries conforme a les quals es va registrar, el titular haurà de tenir a la disposició de l’Administració competent la informació dels canvis realitzats, podent, a més, disposar d’un certificat emès per una persona tècnica titulada competent.
Els canvis de titularitat en els quals el nou titular se subrogui en les obligacions del titular anterior i que no impliquin un canvi de l’activitat en els termes descrits anteriorment, no donaran lloc a l’aplicació del present reglament, excepte en l’indicat en els apartats 2 i 3.
Per a interpretar l’abast d’aquest punt, és convenient comparar el tractament que es feia de la mateixa qüestió en la DTU del RD 2267/2004 i el que es fa ara.
| DTU RD 2267/2004 | DT1.4b RD 164/2025 |
| Les prescripcions del reglament aprovat per aquest reial decret seran aplicables, a partir de la seva entrada en vigor, als nous establiments industrials que es construeixin o implantin i als ja existents que es traslladin, canviïn o modifiquin la seva activitat | Que es produeixi un canvi de l’activitat que determini que l’establiment industrial deixi d’adequar-se al projecte que va permetre la seva posada en marxa i incompleixi les condicions tècniques i disposicions reglamentàries conforme a les quals es va registrar |
En l’anterior reglament, el canvi d’activitat era condició suficient perquè les prescripcions del reglament apliquessin a l’establiment en què es produïa tal canvi d’activitat, de la mateixa manera que als establiments de nova construcció o implantació.
S’interpretava, per tant, que amb el terme “activitat” es referia a la principal, al fet que es dediqués l’establiment.
Per exemple, si en un establiment dedicat a la fabricació de producció de productes alimentaris es canviava d’activitat, per a passar a produir medicaments, llavors es produïa un canvi d’activitat i l’establiment havia d’adequar-se a les prescripcions reglamentàries.
En la DT1 aquest supòsit, de canvi de l’activitat principal de l’establiment, no queda clar i no se sap si ha de tractar-se de la mateixa manera que la implantació d’un nou establiment (punt 1 de la DT1) o si, per contra, s’ha de donar a més la condició que indica la lletra b de l’apartat 4.
En la redacció donada a la DT1.4b del RD 164/2025, a més del canvi de l’activitat en si, sembla que és necessària aquesta altra condició:
“…que l’establiment industrial deixi d’adequar-se al projecte que va permetre la seva posada en marxa i incompleixi les condicions tècniques i disposicions reglamentàries conforme a les quals es va registrar”.
Quan es va publicar i va entrar en vigor el RD 2267/2004 només hi havia un tipus d’establiments existents, en el context que estem analitzant: els que hem anomenat establiments pre-RSCIEI.
Ara, en canvi, hi haurà dos tipus d’establiments (o parts) existents:
- Els pre-RSCIEI
- Els regits pel RSCIEI 04
Tal com s’ha redactat aquest supòsit d’aplicació del nou reglament, relatiu al canvi de l’activitat en un establiment, es podria deduir que es refereixi únicament als establiments RSCIEI 04, perquè en aquests casos les condicions tècniques i prescripcions reglamentàries amb què es va autoritzar la seva posada en marxa han de ser clares, d’acord amb el que estableixi el seu projecte i certificació tècnica, en l’expedient administratiu.
No obstant això, en el cas dels establiments pre-RSCIEI, aquesta qüestió es torna més difusa.
L’al·lusió al “registre” no se sap si es refereix exclusivament a la inscripció davant l’òrgan competent de la comunitat autònoma, tal com es regulava en l’article 5 del RSCIEI 04, o si es pot interpretar en un sentit més ampli, això és, qualsevol autorització administrativa, en el context de les llicències urbanístiques per exemple, que hagués autoritzat la posada en marxa de l’establiment, la qual cosa permetria incloure també als establiments pre-RSCIEI en l’aplicació d’aquest supòsit.
El que interessa dilucidar, en qualsevol cas, és quan es podria negar la condició al·ludida, això és, que malgrat succeir un canvi de l’activitat, l’establiment continués complint –per a la nova activitat o activitat canviada – les condicions tècniques i prescripcions reglamentàries que van permetre la seva posada en marxa (per a l’anterior activitat), perquè en aquest supòsit no caldria adequar l’establiment a les noves prescripcions reglamentàries.
Ens inclinem a pensar que aquest supòsit solament s’ha volgut incloure per al cas dels establiments RSCIEI 04, no per als pre-RSCIEI, però, tal com s’ha redactat, deixa marge a la interpretació. D’aquesta manera, hauria de ser un punt que s’aclarís en la Guia Tècnica.
Quant a la primera condició –canvi de l’activitat– no se sap amb certesa a què es refereix exactament amb el terme “activitat”. Aquest dubte apareix sobretot pel que dirà el següent paràgraf de la DT1.4 del RD 164/2025, que es comenta més endavant.
Els establiments industrials acostumen a tenir una activitat principal, que és la que els caracteritza. Poden tenir activitats secundàries i normalment tenen altres activitats auxiliars o subsidiàries (magatzem, taller de reparacions o altres auxiliars de la principal). Les diferents “activitats” o funcions dels establiments no han de coincidir necessàriament amb els sectors o àrees d’incendi. En un mateix sector o en una mateixa àrea poden desenvolupar-se dues o més activitats o funcions en l’establiment.
En les dues situacions recollides en les lletres a) i b) anteriors, les noves exigències s’aplicaran només a la part afectada per l’ampliació, reforma o canvi, que amb caràcter general es considera que serà el sector o àrea d’incendi afectat.
El color lila del text anterior pretén destacar allò que ha suposat un problema important a l’hora d’aplicar el RSCIEI 04, que en la DTU del RD 2267/2004 feia un plantejament equivalent, i que el nou reglament manté.
| DTU RD 2267/2004 | DT1.4 RD 164/2025 |
| S’aplicaran aquestes exigències a la part afectada per l’ampliació o reforma, que amb caràcter general es considera que serà el sector o àrea d’incendi afectat | les noves exigències s’aplicaran només a la part afectada per l’ampliació, reforma o canvi, que amb caràcter general es considera que serà el sector o àrea d’incendi afectat |
Tot i que la nova redacció inclou l’adverbi “solament”, no introdueix cap modificació respecte al que significava la DTU del RD 2267/2004.
En aquesta nova redacció s’inclou, a més d’ampliació i reforma, el concepte “canvi” (de l’activitat), la qual cosa porta a pensar que “canvi de l’activitat” es refereixi (també) a les auxiliars o secundàries, al fil del dubte que plantejàvem en l’anterior comentari, o fins i tot que tingui un sentit més general, referit a qualsevol modificació, com la disposició d’equipament o maquinària. Si no fos així, com podria afectar un canvi de l’activitat només a una part de l’establiment?
El fet que les prescripcions tècniques del nou reglament afectin, amb caràcter general, a tot el sector o àrea d’incendis, quan es dona algun dels supòsits d’aplicació, i no solament a la part afectada, té normalment conseqüències greus quan es decideix escometre un gran nombre de projectes en els establiments existents.
Es tracta d’un principi que no va ser ben ponderat en l’anterior reglament i que s’ha mantingut en aquest.
El fet que a partir d’ara passem a tenir dues classes d’establiments existents, els pre-RSCIEI i els RSCIEI 04, vindrà a complicar més l’aplicació d’aquest principi.
Il·lustrem el problema amb un exemple.
Imaginem un establiment existent, compost per un sector d’incendis.
Imaginem que el projecte consisteix a instal·lar una part addicional d’una línia de producció existent, per exemple, la part que permet fer la paletització dels productes fabricats, i que d’això es deriva la necessitat de fer créixer l’edifici perquè càpiga el nou equipament. Llavors, el projecte desitjat, quant a edificació es refereix, podria ser una mica com això:
No obstant això, en aquest cas es dona un dels supòsits d’aplicació de les noves exigències:
| Ampliació que implica un augment de superfície |
Si adequar tot el sector existent fos inassumible, i això és probable que succeeixi, perquè afecta de manera extensiva a tota la materialitat del sector existent i a tota la seva geometria, llavors, la solució per a poder dur a terme el projecte hauria d’obeir al següent plantejament:
S’ha de sectoritzar la part ampliada, de manera que el sector d’incendis existent no augmenti superfície, per a tractar de forma diferenciada, per causa de les noves exigències, a la part existent i a la part ampliada.
En l’exemple que hem utilitzat, aquesta sectorització seria clarament contrària als interessos del projecte (continuïtat d’una línia de producció). La sectorització requerida suposaria una complexitat notable a l’hora de dissenyar-la i implantar-la.
La condició d’aplicació del supòsit, tal com està formulada, no té en compte la proporció entre les superfícies, existent i d’ampliació (groga i taronja, en l’exemple). N’hi ha prou amb incrementar un metre quadrat perquè el supòsit es doni.
El mateix ocorre quan l’ampliació de superfície es dona per causa d’haver de construir una zona d’entresolat, per exemple per a millorar un procés de càrrega de material, o una sala de control, o per a la instal·lació de qualsevol altre equipament auxiliar del procés.
Aplicar noves exigències a edificacions existents és, en general, complicat i, a vegades, impossible. Aquesta qüestió està perfectament assumida, des de fa temps, en la normativa d’edificació.
La Norma Bàsica de l’Edificació de condicions de protecció contra incendis en els edificis de l’any 1991 (NBE-CPI/91) va incorporar els principis d’aplicació a les edificacions existents, que es van mantenir en la següent edició, la de l’any 1996, i que es van traslladar al Document Bàsic de Seguretat en cas d’Incendi (DB SI) del Codi Tècnic de l’Edificació (CTE).
Tals principis estableixen que les noves prescripcions que es van incorporant a la normativa, a conseqüència del desenvolupament pràctic de les exigències bàsiques o del seu perfeccionament, apliquen a l’obra nova, que inclou noves construccions i ampliacions.
Quan canvia l’ús característic d’un edifici, s’ha d’adequar tot ell a les exigències de seguretat en cas d’incendi incloses en el DB SI del CTE.
En els canvis d’ús que afecten solament una part de l’edifici, s’apliquen les noves prescripcions a (tota) la part que canvia d’ús i als mitjans d’evacuació que li donin servei, fins i tot si no formen part de l’abast de la intervenció.
Les noves exigències apliquen també, en les intervencions de reforma, però solament als elements afectats per la reforma. Només en el cas que la reforma alteri l’ocupació (nombre de persones) o la seva distribució respecte als elements d’evacuació, les prescripcions tècniques apliquen també a tals elements, independentment de si formen part de l’abast de la intervenció.
Aquests principis d’aplicació possibiliten que es realitzin intervencions en els edificis existents, establint una proporció entre l’abast de la intervenció i el grau d’aplicació de les noves exigències i prescripcions tècniques.Sens dubte, tenen en consideració la realitat del parc edificatori present al país.
En cap cas, els principis d’aplicació es refereixen als sectors d’incendi, que també existeixen en els edificis regulats pel CTE en matèria de seguretat en cas d’incendi.
En el cas del RSCIEI, tant en el de 2004 com en el de 2025, aquests principis d’aplicació, que ponderen l’aplicació de l’exigència amb l’abast de la intervenció, no existeixen.
El plantejament és de tot o res, referit al sector o àrea d’incendis afectat.
Es poden donar casos, com el que ha il·lustrat l’exemple, en el qual el resultat dels projectes sigui indesitjable o que, fins i tot, a causa de les conseqüències de l’aplicació de l’exigència, el projecte no s’executi, coartant el desenvolupament i, en definitiva, la supervivència dels establiments.
A Espanya hi ha un gran nombre d’edificacions i instal·lacions existents, que són, o estan previstes per a ser, establiments industrials, als quals els supòsits d’aplicació del RSCIEI, tal com estan formulats, no els senta res bé, de cara al seu desenvolupament futur.
Probablement, els supòsits d’aplicació que contempla el reglament, que són simples en excés, són fruit de la seva lògica d’aplicació general.
El RSCIEI proporciona una recepta de mesures de seguretat per als sectors i àrees d’incendi, a partir d’unes variables d’entrada, que són el tipus d’establiment, el nivell de risc intrínsec i, a vegades, si es tracta de zona de magatzem o de producció.
En ser l’objecte del RSCIEI, els sectors i les àrees, i tractar-los de manera total, els supòsits d’aplicació inclouen plantejaments també totals (tot o res), el resultat dels quals és, en moltes ocasions, contrari a les possibilitats de desenvolupament dels establiments existents.
Aquest error en el plantejament, que ja es va cometre en el RSCIEI 04 i que ara s’ha mantingut i agreujat, s’hauria de revisar i tractar d’alinear-se amb els principis que regeixen la mateixa qüestió en la normativa d’edificació, que podem considerar prou consolidats i eficaços.
En el RSCIEI 25, a més, els mateixos supòsits d’aplicació, que detalla la DT1.4 del RD 164/2025, s’han inclòs en la definició del concepte “modificació significativa”, que s’inclou en l’article 3 i que dona lloc a obligacions administratives, en el cas de produir-se tals modificacions, d’acord amb el que indica l’article 12.4, que remet als articles 10 i 11 (projecte i posada en servei).
En el cas que es produeixin reformes o canvis en establiments existents que no requereixin l’adaptació de l’establiment al Reglament aprovat pel present reial decret conforme a la present disposició transitòria, aquests no podran menyscabar les condicions de seguretat preexistents, quan aquestes siguin menys estrictes que les recollides en el Reglament aprovat pel present reial decret.
Amb aquest paràgraf conclou la DT1 del RD 164/2025, que hem analitzat i comentat en aquest article.
És una novetat en relació amb la DTU del RD 2267/2004, en la qual aquest principi, que podem denominar com “no produir menyscapte”, no existia.
D’igual manera que hem criticat els defectes del plantejament general, per a sectors o àrees, que es fa en la DT 1.4, assenyalem també el dèficit d’exigències que implica aquest plantejament tot/res.
Si en un projecte de reforma o ampliació no es dona cap dels supòsits d’aplicació, l’únic principi que regirà a partir d’ara – no passava en el RSCIEI 04 – és el de no produir menyscapte en les condicions preexistents.
És a dir, en el RSCIEI 04, si no es donaven els supòsits d’aplicació, encara que soni com una aberració, estava permès en les intervencions en establiments existents fer ús de materials no conformes quant a reacció al foc, per exemple, o instal·lar prestatgeries sense passos transversals, independentment de la seva longitud, o qualsevol altra actuació contrària a les exigències de seguretat consolidades en la regulació.
Aquest tipus d’intervencions en establiments existents no quedaven regulades de cap manera, la qual cosa tampoc té massa sentit. A partir d’ara, amb el nou reglament, en tals casos, solament es tindrà com a límit no produir menyscapte de les condicions preexistents, quan fossin menys estrictes que les prescrites pel nou reglament.
Com a resum de tot l’anterior referit a l’anàlisi de la DT1 del RD 164/2025, destaquem:
- Es concreten i amplien les obligacions en matèria de seguretat en cas d’incendi dels titulars d’establiments industrials.
- Es modifica la periodicitat de les inspeccions periòdiques que ja es realitzaven, tant per a establiments pre-RSCIEI, com per a establiments RSCIEI 04. En el cas d’aquests últims, és possible que s’intensifiqui la comprovació en matèria de protecció passiva.
- Qualsevol projecte de transformació en els establiments existents haurà de ser analitzat amb detall, segons els supòsits de la DT1.4, per a plantejar la millor estratègia de compliment de les exigències, d’acord amb les característiques del projecte.
Recent Comments